Miquel Riera

Es escaladors Ses escaladores Fugen d'energia Per damunt ses ones Amb es sol taronja Mig a la mar blava Eixugarà sa roca Abrupta i castigada I una barca blanca Surt des port de Sóller S'aigua està tan plana Que li espitja córrer Cossos adaptats Prims i musculosos Tots es déus olímpics N'estan orgullosos Fins com ballarines Molt sofisticades Van per ses altures Bots i manotades I una barca blanca Surt de sa Costera S'aigua està tan plana Que no fa nedera I una barca blanca I jo me mor de pena Visca sa memòria D'en Miquel Riera Es escaladors Ses escaladores Són sa fantasia Tecno hippiosa Amb sa furgoneta Roden es planeta Són sa part humana Lliure de sa Terra I una barca blanca Surt de sa Costera S'aigua està tan plana Que no fa nedera I una barca blanca I jo me mor de pena Visca sa memòria D'en Miquel Riera