Una daixona de pols

Sa pols damunt es mobles Jo pas es pedaç, sa retxa de llum Anell de Saturn, una daixona Com una lluna el travessarà Ses coses petites Ses coses descomunals Es sentit de sa vida Un dia què val? No gos interrompre Mil euros? Sis euros com a molt Mir d'enfora es eufemistes i compt Un, més enllà d'un mar de finques frondós Dos, sent es frec de s'autopista esponjós I veig un sol dissident amagat dins es niguls Aquest amor és impossible, però noltros l'hem pogut Veig es croquis fugaç d'unes formes capil·lars D'aquest amor consumible en sortíem consumats Sa pols damunt es mobles Jo pas es pedaç Sa fusta flueix Sa recta segueix S'espai encorbat No gos interrompre Mil euros? Sis euros com a molt Mir d'enfora es eufemistes i compt Un, més enllà un tren de cotxos, combois Dois, ballen ses parets de totxos, fotons I veig un sol dissident amagat dins es niguls Aquest amor és impossible, però noltros l'hem pogut Veig es croquis fugaç des teus globus oculars D'aquest amor consumible en sortíem consumats I veig un sol dissident amagat dins es niguls Aquest amor és impossible, però noltros l'hem pogut Veig es croquis fugaç d'unes formes copulants D'aquest amor consumible en sortíem consumats