Lyrics

Penso que el cor tens de pedra I que no hi ha manera de fer-lo estimar I ara crec que el teu cor és de marbre I que no hi ha paraules per fer-lo canviar M'has fet moure com una titella Anant sempre al darrera dels teus compliments Amb el teu posat fals de ponzella I la teva manera d'enredar la gent Penso que el cor tens de pedra I que no hi ha manera de fer-lo estimar I ara crec que el teu cor és de marbre I que no hi ha paraules per fer-lo canviar Màgia que atrau i que enganxa Enlluerna i enganya amb el verí més dolç M'has fet pols i sols puc desitjar-te Una sort ben llunyana i que com jo toquis fons Amb el "cuento" de la llagrimeta Que costa de creure, si és que et queden dents Te'n fots sempre del mort i qui el vetlla I quan ja estàs distreta ara em fots al carrer Tot per ser ben a prop teu I ara ja no tinc res meu Penso que el cor tens de pedra I que no hi ha manera de fer-lo estimar I ara crec que el teu cor és de marbre I que no hi ha paraules per fer-lo canviar I ara crec que el teu cor és de marbre I que no hi ha paraules per fer-lo canviar
Lyrics powered by www.musixmatch.com
instagramSharePathic_arrow_out