Un Tebi Alè

Va venir al món fruit de l'amor dels seus pares No van trigar en adonar-se'n que aquell nen no era igual Van resignar amb llàgrimes aquella desgràcia Que el cel havia decidit enviar-los I es maleïen a cada instant Amb la força que els anava quedant No entenent quin era el pecat Que havien comès per ser tan castigats Ara és l'alegria més gran d'aquella casa Ara és la raó de viure dels que vida li han donat Molt més sensible que el foc al glaç Tendre i dolç com no hi ha cap briball Pot ser possible tanta bondat Ser tan ditxosos de tan gran regal? Vull saber ser tan net com ell No ho vull entendre més lluny d'un tebi alè La seva mirada tan perduda i llunyana Que "no sent, no pot, no veu, no entèn", la gent va dient Mentres em mira sense dir res Com el món va girant al revés Si s'aturés el temps un moment Potser veuríem qui té realment més coneixement Vull saber ser tan net com ell No vull entendre més lluny d'un tebi alè Vull saber ser tan net com ell No vull entendre més lluny d'un tebi alè