Sola, fent-se la forta
Fa massa temps, morta de por.
Sola, busca i no troba,
En els seus cabdells, la raó.
I amb l'enemic ficat al llit s'esborrona.
Sola quan es caragola,
Sota els seus peus, de dolor.
Sap ser, quan vol, l'home més dolç,
Fa volar-li el seny.
Però quan l'alcohol li anega el pols
Fa del cel l'infern.
Tot anava tan bé...
Poc s'esperava el que venia
Quan va arribar el primer cop.
I ja no van parar, ja mai més van parar.
Ell li ha jurat que ha canviat
Però ella ja no el creu.
Per fi ha fet fort avui el cor
I li ha dit adéu.
