Si fa uns anys
Hagués sabut
Que avui no
Tindria res al banc
No hagués anat
Tantes nits a exercir la luxúria
A l'hostal del costal
Però avui diu
Que en té prou
Assegut a la roca, al mar
Esperant, ningú sap el què
Mentre glopeja un whisky en got baix
Té la certesa
Que viurà per molts anys
També té un balcó
Amb moltes plantes
Té l'amor propi
A tocar a peu de platja
Té alguns defectes
Que ja no resoldrà
Quatre amics amb qui
Juga a cartes
Té també el riure
D'aquests que s'encomana
Si la mort
Treu el cap
Partirà sense grans comiats
Amb la barca i el whisky amb got baix
Per brindar a la vida i donar el cos al mar
Riu i no
Li sap greu
Quan diu que ha confós el sexe per l'amor
Ha temptat la sort i el destí
Qui no s'equivoca és perquè no vol
Té la certesa
Que viurà per molts anys
També té un balcó
Amb moltes plantes
Té l'amor propi
A tocar a peu de platja
Té alguns defectes
Que ja no resoldrà
Quatre amics amb qui
Juga a cartes
Té també el riure
D'aquests que s'encomana
