Tot el que vam viure està en una capsa
Que el temps poc a poc ha precintat
Reconec que avui veig mig difosa
La teva mirada amb mi davant
Recordo millor les caminades
Donant voltes però no arribant mai
Com pot ser que mai se'ns fes possible
Donar el salt dels que s'atrauen tant?
Cap dels dos vam ser capaços, no en sabíem més
Per saltar distàncies llargues s'ha de ser un atleta o un valent
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps
T'has preguntat mai on estaríem
Si un dels dos hagués donat el pas
I haguéssim fet cas del que el cor deia
I no escoltar tant les pors del cap
A vegades em pregunto on ara deus ser
Si la sort et va tornar a veure i la vas saber aprofitar més
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet
Ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps
