A Metròpolis

A Metròpolis sacs serradís, sol postís i fals, vaig cosit a pals. He escollit a mort es camí vital, no me feia por, era natural. Antibiòtics me perseguien amb equipatge de policia. Una escala amunt, s'escotilla a dalt, no hi havia res més que molt d'espai. Anava caminant, ningú a part de jo, era cert allò més que lo de baix. I fa mil dies, vivint i treballant, i jo diria que ja m'han oblidat, Menjant garroves, som com un animal, m'he fet ca nostra i ho tenc organitzat.