El retrat el farà el pare
Es posa d'esquena al sol
És l'estampa de família
Els diumenges són per a això
En el centre hi ha la mare
Somrient, li toca el sol
Però ningú sap que està trista
Per dins va la processó
Que no passen amb el pare
El millor moment de tots
S'ha promès que aquesta nit
Li ho vomitarà d'un glop
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
El germà, el de la dreta
Té un somriure generós
Però no sap com trencar el gel
Per dir que ho vol deixar tot
Que no arriba el moment
De a la taula fotre un cop
S'ha passat tota la vida anant
De puntetes, sense fer soroll
A l'esquerra, la germana
Amb un somriure que fa goig
Però ningú sap que està trista
Fa temps que té una obsessió:
Insegura està amb els nois
Amb això creu no té sort
I a les nits s'entrena a casa
Al mirall del menjador
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç
I què guapos que tots queden
Un diumenge qualsevol!
Penjaran aquesta foto
Presidint el menjador
